13 maig Una «Diverbeach» al Palau de Fires de Girona
L’Orquestra Di-Versiones celebra el 20è aniversari amb un multitudinari concert al Palau de Fires de Girona que reuneix més de 6.000 persones. L’esperit de les festes majors d’estiu va regnar en una nit de gresca per a tots els públics
Efectivament, semblava que hi actuava Shakira, pel tros d’escenari, pels llums, per les pantalles, pel so i per la gentada. Però no, aquest dissabte a la nit al Palau de Fires els qui van viure una altra nit de glòria van ser els Di-Versiones, banda calongina nascuda per casualitat el 2005 com un projecte efímer i que, 20 anys després, segueix donant guerra i mobilitza milers de seguidors. Per celebrar aquestes dues dècades de música petarda, disfresses, pantalons curts i genolls pelats van decidir fer-ne una de grossa a Girona: traslladar-hi una «Diverbeach» sense platja, el seu esperit reivindicatiu de les festes majors d’estiu, i bon rotllo per a tots els públics.
La traca final a una gresca que havia començat a primera hora de la tarda, en ple Temps de Flors, a la plaça Salvador Espriu va ser, allò promès és deute, pur Di-Versiones: no hi va faltar res i els fans van trobar totes les cançons que els han acompanyat al llarg d’aquests anys. Va obrir el vendaval Mi gran noche, com sol ser habitual, i la primera traca va seguir amb Aires de fiesta, El baúl de los recuerdos i Ni tú ni nadie. En un moment ja s’havien berenat Raphael, Karina i Alaska y Dinarama. Durant més de dues hores el públic, nens, pares, avis, com també toca, van ballar al ritme d’Albert Fort i el seu grup, que eren com nens amb sabates noves. Ja en tenen una més per explicar.
Col·laboracions especials
Una festa com la de dissabte, però, havia de tenir moments especials, aquell punt irrepetible de poder dir «jo hi era». I els Di-Versiones ho van celebrar amb col·laboracions especials per posar l’accent en la cultura popular i les festes majors. Salvador Escribà, de la mítica Salseta del Poble Sec, va pujar a l’escenari per cantar Frenesí; Nuri Thunder per a un mix amb, entre d’altres, Volare i Porque te vas; Pau Marquès en un altre popurri que va començar amb Fiesta, de Raffaella Carrá; Benito Inglada, d’Hotel Cochambre, Soy un truhán, soy un señor i Volando voy, i Xavi Utiel de Pelukass, Aquí no hay playa, Salta i Chipirón. També hi va intervenir la Black Music Big Band i, abans dels protagonistes, Miquel del Roig i DJ Dolça.